El rescat de les cent donzelles. Origen.

La llegenda El rescat de les cent donzelles és pròpia en tots els indrets de la baronia de Pinós, encara que el senyor visqués i gestionés les seves possesions a Bagà. El senyor de Sull era vassall del baró i molt amic del seu fill. No es estrany, doncs, que tots dos anessin plegats a la reconquesta d'Almeria.

És difícil d’establir la naixença i l’arribada de la llegenda del rescat a Vila-seca. Els seus orígens sembla que són a Bagà i al Monestir de Santes Creus. La precisió i el relleu extraordinari que el port i a les platges del Cap de Salou confereix a la llegenda podien respondre a una presència viva de la contalla a Vila-seca. El més destacable dels elements de la llegenda és la concurrència del rescat a les platges de Salou. El fet que hagués estat el port d’embarcament de l’expedició a Mallorca pren una especial dimensió i que Sant Bernat era abat de Santes Creus i que dir Mas Calvó és com dir Salou o Vila-seca, fa que la motivació i la inclusió hagiogràfica del rescat podria ser aportat per Vila-seca a la relació perfeccionada de la llegenda.

Cartell de la Representació Teatral a Vila-seca. Any 2011.

La força de Sant Esteve a Vila-seca...

La donació per repoblar Vila-seca fou atorgada pel rei Alfons I, l’arquebisbe de Tarragona Bernat Tort i Guillem Aguiló al cavaller anomenat Ramon d’Olzina. Paral·lelament al temps i pràcticament ubicat al costat del nucli de població del senyoriu dels Olzina, es formà un altre agrupament del senyoriu de l’església de Tarragona que prengué el nom del lloc i rebé el nom de Vila-seca del Comú. Posteriorment s’uniren per a integrar-se en un sol municipi, en el qual prevalgué el genitiu Solcina per distingir-la d’altres nuclis de població catalans. La primitiva església sembla que era dedicada a sant Joan apòstol i evangelista i és de forta tradició local que el fet de la modificació patronal de la parròquia de Vila-seca dedicada a Sant Esteve s’emparà en la força de la llegenda del rescat.

Església de Sant Esteve. Vila-seca.