Salvador Espriu. Vida i Obra.

Salvador Espriu

Vida.
Salvador Espriu neix a Santa Coloma de Farners (la Selva), el 10 de juliol de 1913. La seva família, però, s'estableix el 1915 a Barcelona, a banda de passar algunes temporades a Arenys de Mar. Aquesta població té un significat essencial en l'univers literari del poeta que la mitifica amb el nom de Sinera. 

Molt aviat sent la vocació literària. El seu primer llibre, Israel, escrit en castellà, es publica el 1929, quan només té setze anys. El 1930 Salvador Espriu estudia Dret i Història Antiga a la Universitat de Barcelona. El 1931 publica El doctor Rip i Laia, dues novel·les que mostren ja la seva capacitat com a narrador original que s'aparta dels corrents noucentistes. Laia tindrà després diverses versions i arribarà fins i tot al cinema amb l'actriu Núria Espert de protagonista. 

Publica Aspectes (1934), Ariadna al laberint grotesc (1935) amb una prosa que consolida el seu do de narrador situada entre la sàtira esperpèntica i el lirisme. El 1935 es llicencia en Dret i el 1936 ho fa en Història Antiga. La guerra civil espanyola li tallà la llicenciatura de Llengües Clàssiques quan el mobilitzen amb destinació a la columna Macià-Companys, a la secció d'Arxius de l'Auditoria de Guerra on va estar fins el 1939. 

Un cop acabada la guerra, treballa com a advocat en una notaria. Aleshores, amb les llibertats catalanes abolides de manera absoluta, és quan Salvador Espriu viu el que més tard es coneixerà per l'exili interior. Malgrat continuar la seva feina d'advocat, Espriu mai no abandona el conreu literari. D'aquesta etapa sorgeixen obres de teatre com Primera història d'Esther (editada el 1948 i estrenada el 1957) o els llibres de poemes Les cançons d'Ariadna (1949), Les Hores i Mr. Death (1952), El caminant i el mur (1954), i
Final del laberint (1955). Ja a la dècada dels seixanta i dels setanta, l'obra d'Espriu, i ell mateix, es converteixen en símbol de la literatura catalana (La pell de brau, 1960). 

Les musicacions que fa el cantautor Raimon d'alguns dels seus poemes contribueixen de manera notable a la popularització, així com les diverses representacions que es fan de les seves obres teatrals com Ronda de mort a Sinera (1966), muntatge fet per Ricard Salvat sobre textos del poeta, o Una altra Fedra, si us plau (1978). El 1980 es publica el primer volum de l'Obra Poètica Completa traduïda al castellà a cura d'Andrés Sánchez Robayna i RamonPinyol. 

Aquesta pulcritud afegida al valor de la seva obra el converteix en un model de l'últim quart de segle. La construcció de la seva mitologia geogràfica té com a claus principals: Lavínia (Barcelona); Sinera (Arenys); Konilòsia (terra de conills-Espanya); Alfaranja (Catalunya) o Sepharad (península ibèrica). El 22 de febrer de 1985 va morir a Barcelona i és enterrat al cementiri d'Arenys de Mar, la seva mitificada Sinera.

Premis

• Premi Lletra d'Or (1956): Final del laberint. 
• Premi Internacional Montaigne (1971). 
• Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1972). 
• Ignasi Iglesias (1978). 
• Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1980). 
• Crítica Serra d'Or (1982): Les roques i el mar, el blau. 
• Ciutat de Barcelona (1982): Les roques i el mar, el blau. 
• Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona (1982). 
• Doctor Honoris Causa de la Universitat de Tolosa de Llenguadoc. 
• Doctor Honoris Causa de la Universitat de Barcelona.

 

Obres

Prosa narrativa:

• Israel (1929) - llibre en prosa castellana

Novel.les curtes

• El doctor Rip (1931)
• Laia (1932)

Contes

• Aspectes (1934)
• Ariadna al laberint grotesc (1955)

Les “nouvelles”

• Miratge a Citerea (1935)
• Letizia i altres proses (1937)

Relats fantàstic

• Letizia
• Fedra
• Petites proses blanques
• La pluja
• Les ombres

Teatre:

• Primera història d'Esther (1948)
• Antígona (1955)
• Una altra Fedra, si us plau (1977)

La poesia:

• Cementiri de Sinera (1946)
• Les cançons d'Ariadna (1949)
• El caminant i el mur (1954)
• Final del laberint (1955)
• La pell de Brau (1960)
• Llibre de Sinera (formà part de l'Obra poètica de 1963)
• Per al llibre de salms d'aquests vells cecs (1967)
• Setmana Santa (1962) nou poemes - (1970) trenta-un poemes més - (1971) publicació final
• Formes i paraules (1974)

La recerca i resum d'aquesta entrada la ha realitzat la Clàudia Pérez.